Vull començar agraïnt inmensament i dedicant la paciència de la meva familia per poder fer la Mallorca 312. Una experiència duríssima però molt maca i que repetiria!!!!
Repte superat en el paradís del ciclisme, i es que tot Mallorca està conquerit per ciclistes de tot Europa. Milers de persones de tot el món recorren les seves carreteres mesclant turisme i ciclisme.
Onze hores i 51 min pedalant sobre la bici per vorejar tota la illa i compartir amb gairebé dos mil participants on hi havia uns quants mítics del ciclisme com Miguel Indurain, Oscar Freire, Fernando Escartín, Pedro Horrillo, Oscar Pereiro i Joseba Beloki, Chechu Rubiera, Stephen Roche i Sean Kelly. Tots ells molt propers i carismàtics vam poder rebre els seus autògrafs i el millor poder parlar amb ells una bona estona en el cocktail del dia previ, amb cava i parmesà i pernil acabat de tallar.
Arribem el divendres matí amb el barco a Palma de Mallorca, plou a raig, pensem que son molt optimistes si el temps acompanya perque les previsions son bones pel dia de carrera l'endemà.
Sortim a les 7h13min de Playa de Muro direcció Alcúdia, ens desitjem bona sort i comencem tots cuatre adelantar gent, durant 26km de sortir els ultims ens posem dels 500 primers, Antonio em va dient tranquil que queda molt, no t'exposis, i li faig cas, però el ritme es per sobre del meu.
Comença la primera pujada el coll de sa batalla, la faig a molt bon ritme però els meus amics de Blanes van a un ritme molt fort per mi, em despenjo i deseguida vaig buscant el meu lloc, la serra de tramontana és impressionant!
Que m'adelanti al final de la primera pujada el mateix Sean Kelly em fa adonar que és una marxa diferent!
Hauria d'haber fet més bondat al final de la pujada a Puig Major!! Vaig avançar al meu amic Sergio Moreno, però ja notava que no anava fi, al cap de 5 min m'avança a la pujada, i quan arribem a dalt faig una baixada de 800m de desnivell molt ràpida però que podia haber descansat i recuperat, veig al final de la recta al Sergio i quan estic a punt de cridarlo chas!!! Estravada muscular!! A partir d'aquí vaig menjar i veure molt perque l'avís havia estat important, vaig recuperar bé però la mitjana va anar baixant poc a poc.
Parar, menjar i beure molt en tots els avituallaments es el que vaig fer a partir d'aleshores. Cada avituallament era el final d'una etapa i començament d'un altre.
Deià quina meravella de poble per perdres del món!
Veure't en bona forma no és garantia d'acabar-la. Tan de respectar les lesions, la concentració ha de ser màxima, el trànsit és obert!
I de sobte et trobes en la més absoluta soledat, ja m'havia passat alguna vegada, però es clar, mai en una cursa tan mega llarga, i ressar perque vinguessin deseguida per darrera. Però res, molts minuts, 15-20min esperant, fins que arriba a Palma davant de la catedral un pelotón molt nombrós però s'escapa, no estava preparat mentalment anaven molt per sobre meu. Fins que va arribar el seguent. Gent del Sant Llorenç de l'illa de Mallorca em recullen i començo a revifar. Llavors ens ajuntem amb l'Esteban que ja no deixariem de fer relleus fins el final.
L'arribada a Artà a 28km de meta indescriptible l'ambient. Et posava la gallina de piel. Recuperat arranquem a 28kmh i arribem a meta en 11h51min. Repte aconseguit!!!
Bona companyia i respecte per tots els que han fet posible el viatge, la cursa i els voluntaris!!
