CRÓNICA TRANSPYR ROAD 2016 versión Español

Soy muy feliz. Llegar hasta aquí no ha sido nada fácil. 6 meses de largo entrenamiento y sacrificios. Agradezco a la familia el tiempo que me ha dejado ya los amigos. Os quiero mucho a todos gracias por permitirme esta aventura !!!! Y gracias a BIKINGPOINT por todo el apoyo mecánico y de ropa. Todo está preparado finalmente. Podría llenar páginas de tópicos todos ciertos pero no trata de eso esta crónica, es sólo expresaros las sensaciones más profundas que tengo. Roberto y yo ahora saldremos hacia Roses, nos encontraremos con exprofesionales de la bici, con los imparables de Santi Millán, con mucha gente conocida y nuevas amistades para hacer .... atravesar el Pirineo en 7 días ??? Pero nos hemos vuelto todos locos o que ??? Si me haría falta un mes entero para subir a todos los puertos que me gustan de los Pirineos, no lo descarto en un futuro jajajja. De mar a mar traer agua del mediterráneo al mar Cantábrico de Hondarribia atravesando los Pirineos. Qué pasada !!!!

CRÒNICA TRANSPYR BACKROAD 2016.

Sóc molt feliç. Arribar fins aquí no ha estat gens fàcil. 6 mesos d'entrenament i sacrificis. Agraeixo a la familia el temps que m'ha deixat i als amics. Us estimo molt a tots gràcies per permetre'm aquesta aventura!!!! I gràcies a BIKINGPOINT per tot el suport mecànic i de roba. Tot és apunt finalment. Podria omplir pagines de tòpics tots certs però no va d'això aquesta crònica, és només expresar-vos les sensacions més profundes que tinc. En Roberto i jo ara sortirem cap a Roses, ens trobarem amb exprofesionals de la bici, amb els imparables del Santi Millán, amb molta gent coneguda i noves amistats per fer.... atravessar el Pirineu en 7 dies??? Però ens em tornat tots bojos o que??? Si em faria falta un mes sencer per pujar a tots els ports que m'agraden dels Pirineus, no ho descarto en un futur jajajja. De mar a mar portar aigua del meditarrani al mar cantàbric d'Hondarribia atravessant els Pirineus. Quina passada!!!!

  

Tracks de Maresme Road en dos dies, una meravellosa ruta pel Maresme, Vallès i Selva.

Primer dia de ruta de la tracks de Maresme Road, surto de Mataró amb un temps insegur però previst que aguanti que té la seva gràcia si l'encertes. Em dirigeixo cap a Òrrius per la crta d'Argentona tot escalfant i ja veig que el dia serà un pèl llarg però amb grans emocions, pujo a bon ritme enfrontant les primeres rampes i ja arribo al poble, on respiro fondo i agafo aire perque apreto fort fins la volta de paella a mig sant bartomeu. Arribo a dalt amb cadència bonai em deixo caure fins la Roca tot reposant, pujo parpers, un port suau però si s'agafa tranquil, jeje, arribo dalt i torno a deixarme caure fins la crta de dosrius, allà ja enfilo cap un altra comarca, pel collet de Cardedeu on he passat tantes vegades... aquest cop dirigint-me cap al Montseny per Marata-Cànoves-Sant Antoni de Vilamajor- Llinars. Crta d'interior sense grans pujades però maquissima i poc transitada. Al sortir a la general per arribar a St Celoni poso el cap dins el manillar i apa a pedalar em trobo de seguida enfilant la pujada de sta fe, a bon ritme, la veritat que encara no pesen els km però el dia comença a enboirarse i a tancarse fins el punt que cau una mica d'aigua a l'alçada del tunel de sta fe. Aquesta pujada en un dia clar es preciosa perque a cada 200m de desnivell hi ha una balconada amb unes vistes impresionants. Arribo  a la cruilla cap al turó de l'home a l'esquerre i allà obro gas a tope: 7:37 fins les antenes, em venia de gust provar-me.

Mallorca 312!!!

Vull començar agraïnt inmensament i dedicant  la paciència de la meva familia per poder fer la Mallorca 312. Una experiència duríssima però molt maca i que repetiria!!!!

Repte superat en el paradís del ciclisme, i es que tot Mallorca està conquerit per ciclistes de tot Europa. Milers de persones de tot el món recorren les seves carreteres mesclant turisme i ciclisme.

Onze hores i 51 min pedalant sobre la bici per vorejar tota la illa i compartir amb gairebé dos mil participants on hi havia uns quants mítics del ciclisme com Miguel Indurain, Oscar Freire, Fernando Escartín, Pedro Horrillo, Oscar Pereiro i Joseba Beloki, Chechu Rubiera, Stephen Roche i Sean Kelly. Tots ells molt propers i carismàtics vam poder rebre els seus autògrafs i el millor poder parlar amb ells una bona estona en el cocktail del dia previ, amb cava i parmesà i pernil acabat de tallar.

Arribem el divendres matí amb el barco a Palma de Mallorca, plou a raig, pensem que son molt optimistes si el temps acompanya perque les previsions son bones pel dia de carrera l'endemà.

Sortim a les 7h13min de Playa de Muro direcció Alcúdia, ens desitjem bona sort i comencem tots cuatre adelantar gent, durant 26km de sortir els ultims ens posem dels 500 primers, Antonio em va dient tranquil que queda molt, no t'exposis, i li faig cas, però el ritme es per sobre del meu.
Comença la primera pujada el coll de sa batalla, la faig a molt bon ritme però els meus amics de Blanes van a un ritme molt fort per mi, em despenjo i deseguida vaig buscant el meu lloc, la serra de tramontana és impressionant!
Que m'adelanti al final de la primera pujada el mateix Sean Kelly em fa adonar que és una marxa diferent!
Hauria d'haber fet més bondat al final de la pujada a Puig Major!! Vaig avançar al meu amic Sergio Moreno, però ja notava que no anava fi, al cap de 5 min m'avança a la pujada, i quan arribem a dalt faig una baixada de 800m de desnivell molt ràpida però que podia haber descansat i recuperat, veig al final de la recta al Sergio i quan estic a punt de cridarlo chas!!! Estravada muscular!! A partir d'aquí vaig menjar i veure molt perque l'avís havia estat important, vaig recuperar bé però la mitjana va anar baixant poc a poc.

Parar, menjar i beure molt en tots els avituallaments es el que vaig fer a partir d'aleshores. Cada avituallament era el final d'una etapa i començament d'un altre.
Deià quina meravella de poble per perdres del món!
Veure't en bona forma no és garantia d'acabar-la. Tan de respectar les lesions, la concentració ha de ser màxima, el trànsit és obert!

I de sobte et trobes en la més absoluta soledat, ja m'havia passat alguna vegada, però es clar, mai en una cursa tan mega llarga, i ressar perque vinguessin deseguida per darrera. Però res, molts minuts, 15-20min esperant, fins que arriba a Palma davant de la catedral un pelotón molt nombrós però s'escapa, no estava preparat mentalment anaven molt per sobre meu. Fins que va arribar el seguent. Gent del Sant Llorenç de l'illa de Mallorca em recullen i començo a revifar. Llavors ens ajuntem amb l'Esteban que ja no deixariem de fer relleus fins el final.

 L'arribada a Artà a 28km de meta indescriptible l'ambient. Et posava la gallina de piel. Recuperat arranquem a 28kmh i arribem a meta en 11h51min. Repte aconseguit!!!

Bona companyia i respecte per tots els que han fet posible el viatge, la cursa i els voluntaris!!

426

859

SOLÀ YUSTE, BERNAT

M

413

1969

BIKINGPOINT

226

220

03:26:29

26,32

287

280

05:31:05

25,32

389

377

08:36:08

26,06

385

373

10:01:22

26,35

383

371

10:51:02

26,23

11:51:53

26,31

Crònica PEDALS DE FOC NONSTOP 2013

  Primer de tot!!!! Agraïr inmensament a la botiga Biking Point de Mataró per l'sponsorització del nostre equip!!! Gràcies Jordi, gràcies Pere, gràcies Dani i gràcies Albert per haver fet possible el nostre somni!!!!

També en Josep Domènech que s'ha currat el facemeeting per fer del whatsapp una eina de comunicació brutal!!Com es defineix el síndrome que et deixa aquesta cursa dins el cos? Malaltia mental transitoria o permanent? Perquè un cop arribat a casa després de viure la cursa de les curses del btt encara estic mentalment a les muntanyes de la vall d'Aran?, Per escriure en 4 ratlles les aventures que he viscut amb els meus dos amics Xavi Ferrer Olivella i Roberto Sánchez Bernal ens em de remontar al 26 de desembre quan vaig fer-me el ferm propòsit d'entrenar dur per acabar el gran repte. L'any passat vaig quedar plata o sigui acabar en 2 dies i volia aconseguir acabar en un. Categoria Or. Entrenaments, en bici de crta, en bici de muntanya, al gym amb l'spinning, fent footing, cada dia alguna cosa durant 6 llargs mesos. Després a la SuperBonaigua coincidint amb el gran Llibert Mill per preparar la cursa, una setmana abans vaig a Jaca amb la dona a fer la Quebrantahuesos i ja ens plantem a Viella per viure el 29 de juny  la cursa de les curses. 220km- 6500m de desnivell de pujada? Qui no ho fa tot seguit no sap a quins números s'enfronta.

Arribem divendres 28 amb les bicis i les maletes. El nostre equip: Biking Point Mataró. Recepció a l'hotel i preparació de material, Sauna ràpida i a buscar el petate amb el dorsal i el xip. Briefing divertit intentant engegar els powerpoints sense èxit durant 5 minuts. En Pep fa una explicació detallada i ens espantem de la riuada de la Vall d'Aran.

A Sopar fent cua com marca la tradició del Sol Viella i a dormir a les 23h.

3h45 matí Viella:

Equip Biking Point Mataró ready for business!!!

Estem apunt pel repte!!

5 del matí, Viella, tots amb frontals i les bicis carregades d'il·lusions. Sortida ràpida i remontada pel camin deth Port, un camí que puja massa per començar una cursa sense escalfar i tan d'hora, amb rampesde ciment fortes del 22% que després es convertien en pista de terra pedragosa, 4,5km que ens obliga a arribar a l'asfalt bastant escalfats!!!

 fins la boca Nord del Tunel de Viella,

 Sortida a les 6 del matí per la boca sud i ja clareja,

 fico tot el gas a la moto que tenia per bici i començo a baixar a 65kmh per la crta. durant 2km. Això es despertar-se com cal!!!! Girar a l'esquerra amb l'ajuda dels mossos i entrada al camí que voreja l'embassament de Baserca per l'esquerra, pedregosa i ràpida, travessant cascades i pedres

Ja amb els peus molls perque els rius baixen forts seguim per pistes i atravessem vinyal i ginast.

 Cal vigilar, a mitja baixada hi ha una antena, i just al darrera una trialera que et treu la son de les orelles i que a més d'un se li posen per corbata jeeje jo ja estava avisat, descens per pista ràpida fins a Vilaller on hi ha el primer avituallament liquid i son les 7 del matí. Vaig bé les sensacions són bones sense ser excel·lents per culpa d'un constipat. Omplo el bidó. En Roberto i en Xavi van 5-10minuts davant meu.

Començo a pujar el Coll de serreres, 4,5km de pista forestal amb rampes continues, agafo un ritme tranquil per no cremar les cames, em comencen a passar alguns ciclistes però jo anava fresc i això era el que importava. Arribo dalt i comença un corriol llarguíssim, per dintre el bosc, tècnic, amb graons de pedra, amb bassals de fang, disfruto molt la baixada i travesso la carretera baixant escales de fusta i no arrisco gens i les baixo a peu. Les vistes són increïbles.

Els mossos ens ajuden a travessar la crta. i començo la tercera pujada del dia. Asfaltada, agafo una mica de cadència i vaig trobant gent pel camí i es que l'any passat just en aquesta pujada em van començar a agafar rampes a les cames!!! Aquest cop les tenia perfectes. Vaig menjant continuament, i prenc aigua amb sals molt sovint. Arribo a l'ermita de San Salvador i foto per la posteritat.

 A mitja baixada entro a Gotarta km 55 on hi el segon avituallament, firmo i veig que en Xavi i en Roberto em porten 15min. A menjar altre vegada, hi ha de tot als avituallaments, entrepans, begudes isotóniques, barretes, gels....

Continuu ara amb un noi de St Feliu, portem el mateix ritme però al començar el coll de peranera li fa mal la panxa. Li durarà tot el dia. La pujada d'aquest coll per mi es la pitjor perque la pista és plena de pedres. i és una tortura pel cul, al arribar a dalt una baixada forta y un altre vegada pujant el coll de Sas, aquest és més curt i ja s'albira el final de la pujada. Comencem a baixar primer per pista i després per asfalt fins les Esglèsies. Tercer Avituallament.

En Roberto i en Xavi em porten més de mitja hora. Cap problem, jo a lo meu. Firmo. Carrego bidó. Menjo i em preparo per pujar al Coll de l'oli. 

La primera part es pot fer xino xano, quan et penses que has arribat a dalt i veus que els que tinc al davant baixen de les bicicletes i es posen a arrosegar-les ja sé on som, a la lluna. El Coll de l'Oli durant 2,5km es molt dur, terra vermellós, pedregós i cap ombra.

Atravesso el més ràpid que puc tota la part a peu i arribo a dalt. Quina vista!!! Davant tinc el triador, però encara he de baixar a Espui, entrem a la Vall Fosca. La baixada té graons i pedres, vaig amb molt de compte. Arribo a un salt d'aigua, feia un segle que no veia aigua i ara una cascada que sembla una aparició!! Poso el cap sota l'aigua freda i començo a baixar per la pista i després la carretera asfaltada fins el fons de la vall. Ara trobo a un senyor del País Basc, en Joseba Arana, Patxi pels amics, un àngel de la guarda, m'anima, arribem junts a Espui, mengem bé i estiraments, trobo també en Xavier Bernat que m'anima moltíssim, li pregunto per en Xavi Taberner i em comenta que va més enrere segur que fa plata. Són les 13:45 encara tindré temps d'arribar a Espot abans de les 7 de la tarda. Només falta pujar el Coll del Triador. Molt llarg 12km. Pujada continua en zigzag. Molts ciclistes fent figa, inclòs jo, tot lo bé que havia fet fins ara començo a patir, calor, cansament, quan s'inclina molt baixo de la bici, camino, uns 200m i torno a pedalar i així com un ritual fins dalt. Arribar a dalt el Triador en 2h desde Espui després de 100km a sobre és heroic. Avituallament control de firmes i segueixo a 2000m 

Avituallament control de firmes i segueixo a 2000m durant una hora de rodar i rodar per una pista de 20km que puja al Coll de la Portella Blanca a 2200m, a partir d'aquí baixem una mica, en Sergio Tiraleé i en Carlos m'ajuden a arribar a la Creu de l'Eixol una rampa tremenda just abans de la baixada a Espot. 

I quina baixada, quan semblava que no tenia forces per pedalar més arriba una baixada de mil metres de desnivell, poso la bici a més de 50kmh, pedres a la pista molt poques, ja ensumem el poble d'Espot al fons de la vall, tots tres baixant semblem falcons en vol picat per caçar la presa.

Abans d'arribar entrem a una trialera molt maca però que si vas cansat et fa caure ràpidament, molt d compte i continuu. 

Espot les 18h26. Estic dins el temps de Categoria Or. En 13h25!! 2h meys que l'any passat!!!.

Dues hores abans per aquí han passat en Roberto i en Xavi van com avions!!!

 Em sobra més de mitja hora, estic tant content que truco la dona i envio algun whatsapp i ja penso en la part final, en Sergio i alguns més parlem d'anar junts fins al final, i tal dit, sortim cap a Estaïs, on hi ha un corriol amb vistes per sobre la vall d'Àneu preciosa. La pujada a Estaïs m'agafa en fred i em costa molt, m'esperen un moment. Em recupero arribem a Son, em conec molt bé tot el recorregut fins Viella de l'any passat. Rodar per carretera se'm dona bé i em poso a tirar del grup de 9. Arribem al Camí del Calvari que surt darrera l'Esglèsia de Son del Pi. I no és cap calvari un corriol tant bonic és el que necessitavem tots per animar-nos, travessem la crta de la bonaigua, entrem a Sorpe i enfilem cap a Isil, el riu comença a sentir-se.

Avituallament a Alòs d'Isil i un altre minicrisi al seure al banc de la plaça pensant qui m'ha dit de venir aquí!! Sort de la gent del grup que entre tots i sobretot en Patxi comença a explicar acudits. Seguim vora el riu remontant tota la pujada cap a Montgarri, a mig camí sen's fa fosc. Posem els frontals i vinga cap amunt, el camí es fa llarg de nit dins el bosc de Montgarri no m'imagino ni per un moment està sol amb aquest cansament. 

Arribem a Montgarri, últim avituallament, l'organització un 10. No!!! un 100!!!! Els voluntaris eren les 11 del vespre i encara al peu del canó. Firmem i a pujar al pla de beret, 5km de pujada, enmig un riu enorme amb una tuberia gran al mig de plàstic que anem saltant entre tots ajudant-nos, quina colla que em fet, semblem més aviat una grupeta de club que uns finishers de la pedals, però aquí estàn els valors del respecte i la companyia, quan algú es queixava un altre l'animava i així tothom arribava a l Pla de Beret amb una nit tan estrellada com bonica.

Mentrestant en Roberto i en Xavi fan l'entrada triomfal a Viella!!!! Han quedat el 96 i el 97!!! 16h 21min FELICITATSSSS

Al cap de 4hores arribo amb la grupeta, 20h22min. Després d'Espot m'ho he agafat molt diferent!!! M'abraço als meus companys que m'esperen, es prop la una de la matinada, en Pep Vega m'abraça i em fa sentir el millor ciclista del món! M'entrega el maillot de FINISHER

El sol fet d'acabar ja és un èxit. I jo que encara no em crec que he quedat el 48 de la meva categoria 160 de la general i 20h he fet 220km pel pirineu salvatge, cascades, pedres, neu, sol que dur i maco a lhora.

Cap de setmana rodó. Veig a l'Israel guanyar amb en Llibert i a més acabo el meu repte de fer la pedalsdefoc en un dia.