EL MÓN EN BICICLETA: CRÒNICA TRANSPYR BACKROAD 2016.

Sóc molt feliç. Arribar fins aquí no ha estat gens fàcil. 6 mesos d'entrenament i sacrificis. Agraeixo a la familia el temps que m'ha deixat i als amics. Us estimo molt a tots gràcies per permetre'm aquesta aventura!!!! I gràcies a BIKINGPOINT per tot el suport mecànic i de roba. Tot és apunt finalment. Podria omplir pagines de tòpics tots certs però no va d'això aquesta crònica, és només expresar-vos les sensacions més profundes que tinc. En Roberto i jo ara sortirem cap a Roses, ens trobarem amb exprofesionals de la bici, amb els imparables del Santi Millán, amb molta gent coneguda i noves amistats per fer.... atravessar el Pirineu en 7 dies??? Però ens em tornat tots bojos o que??? Si em faria falta un mes sencer per pujar a tots els ports que m'agraden dels Pirineus, no ho descarto en un futur jajajja. De mar a mar portar aigua del meditarrani al mar cantàbric d'Hondarribia atravessant els Pirineus. Quina passada!!!!

Avui passarem el registre, el briefing, el primer campament de pavelló amb matalàs inflable i sac de dormir, com unes colònies als 46 anys, a veure com se'm dona aguantar rots, pets i roncs. Sort dels taps de les orelles i l'ipod.

Dins meu sento una alegria inmensa d'haver aconseguit apuntarme a una de les grans de nivell mundial, segons national geographic la millor del món entre les deu proves més dures... És un altre graó conquerit però a partir d'aquí no sé si acabaré. Al menys hi deixaré la pell.
I que Roberto Sánchez m'hagi convençut per anar-hi junts!, ya te vale!!!
O passarem pipaa!!!!

Desplegar el matalàs al pavelló. Briefing a l'entorn incomparable de la Ciutadella de Roses. I el sopar boníssim. Amb pasta a la bolonyesa, amanida i cervesa Inèdit. Viure-ho al costat dels que disputen la de MTB serà tremendo.

Respirem lentament suaument i profundament el repte so val.

Etapa 1:
Sortida de la Transpyr Back Roads 2016. Ara si que va de debó.

Tranquila al principi fins a Banyoles. Amb una parada per culpa dels mossos que no deixaven travessar la crta de Figueres per un triatlon es va solucionar ràpid. Sobre el paper la més senzilla, deseguida m'adono a Banyoles que això es molt serio, les cames no van i començo a patir de valent segons la crta s'enfila amunt, els nervis? les hores? les cames? el desnivell? jo que sé.... coll de la Pera després de Oix em diu que no, que no vas ni en tartana.

Anar pujant fins el peu del Volcà de Sta. Margarida, avituallament a dalt i baixada Olot i Castellfollit de la Roca. Aquí ja anava tocat. A dalt em paro a menjar. Sort d'això començo a suar molt.

Baixada a Beget i comença el tram cronometrat on m'espera en Roberto ja duem 140km, parlem una estona i ell tira amunt, em fa mal el genoll i opto per conservar. Arribo dalt del coll de la boixeda meravellat per una de les crtes més boniques de Catalunya i baixada a Camprodon. Molt guapa l'arribada amb el pont medieval increïble!!. Ara toca descansar que demà tremolo amb el que ens ve a sobre. El Pirineu es una frontera mental o física?

Etapa 2: Camprodon- La Seu d'Urgell: segons l'organització etapa reina. Coll de Pradell 1734m i rampa max del 23%.15km de pujada.

Just la sortida trenquem a mà dreta cap a la Serra Cavallera, una estreta cinta de ciment que s'enfila cap al cel enmig de pastures i vaques. Al arribar dalt les vistes enboirades de la contrada ens reben i anem baixant amb frescor i humitat amb molt de compte fins Ogassa on agafem el carrilet fins Ripoll. La pujada a Coll de Merolla amb en Daniel Fuentes tranquil·lament i arribem a Guardiola de Berguedà on comença tot.

Coll de Pradell, per més vegades que hi pugi sempre sorprén la crueltat d'aquesta pujada com si la gravetat no permetés a la bicicleta de girar les rodes endavant. La veritat que cal llegir el cartell amb compte i atenció. Com cargols pujarem, recargolant-nos, a peu alguns, fent la culebra altres,

tots apretant les dents però quan arribes dalt ets el paio més feliç del mòn, un port durísim que ens dona la benvinguda a la terra de la bella princesa Pirene. Terra de gegants i llegendes. una d'elles diu que el que porta aigua d'un mar a l'altre per aquestes terres mai torna a ser el mateix. Es transforma. A dalt del Coll de Pradell trobareu un cartell, Raül Massabé va ser un dels impulsors de posar el cartell aquí dalt i en forma d'homenatge em poso el seu maillot. Molt interessant la seva manera de viure el cicloturisme i els perfils de tots els ports catalans els podeu veure a www.ramacabici.com.

Un cop superat Pradell baixem fins arribar al poble de Gòsol, superem coll de Josa, ens avituallem i continuem crta. enllà de Tuixén per afrontar coll de la Trava i albirar a la llunyania La Seu d'Urgell la nostra meta avui. Cansats però contents arribem a peus de la Catedral de la Seu.

Etapa 3:

De La Seu d'Urgell a Pont de Suert.1h38 la pujada de port del cantó. Estic el 60 a la general de crta. I cada dia millors sensacions.

Començant el dia amb molt optimisme, abans d'afrontar la pujada del Port del Cantó a 1721m, 25km de llarg. Dia de Imparables.

Començo el Port a ritme però sense apretar al màxim, reservant per la part dura del final... la Emma Roca la passo però després a 5km d'arribar dalt em torna atrapar i acabem junts el port. Una passada, llarg amb unes vistes impresionants, un port amb majuscules, de Tour, i fresquet a dalt, la baixada l'estàn re-asfaltant perque segur que el tour passa per aqui aquest any. Arribem a Sort i sense parar a comprar loteria segueixo amunt cap el poble d'Enviny per la vall de Llesuí, uns pobles de muntanya on perdres i tenir pau i tranquilitat. El que notem es que per on passa la transpyr reactiva la zona a nivell econòmic ja que mou a molta gent.

Al arribar al avituallament d'Enviny la sorpresa es gran, el Santi Millán fent de les seves, tothom rient i m'afegeixo amb ells i anirem junts la resta de jornada. La bicicleta uneix persones de qualsevol tipus i aquest es un gran personatge jaja, de fet hi ha un moment que em cedeix el seu paravents i puc participar en el rodatge per el llac de montcortés. Imparables Etapa 3 El primer dia que les sensacions a les cames son correctes i la companyia ja fa la resta per convertir-ho en un gran dia. Parem a fer una coke i amb el Carles Ortet anem fent bona amistat. L'últim port mereix capitol apart, pujar al coll de Perves per Senterada després del que ja portem i la calor que fa no es fàcil, però amb la grupeta que em fet anem regulant el ritme. Paro la bicicleta a Viu de Llevata on el meu pare a fet llargues estades i reconec perqué li agrada tant el poble.

Una baixada fàcil i ja entrem als carrers de Pont de Suert!!!! Al costat del riu la gespa i la linea de meta arribo emocionat de finalitzar l'etapa catalana i entrar a l'Aragó demà.

Etapa 4: De Pont de Suert a Ainsa

En teoria sobre el paper era una etapa de transició o de recuperació per lo que había de venir o sigui que ens la vam pendre amb calma menys evidentment l'alt de Coronas que tothom va apretar de valent!

La Peña Montañesa cada cop més aprop ens avisaba de que Ainsa estava a tocar.

A l'arribada d'Ainsa m'esperava en Joan, mecànic del bikingpoint de Girona, sort d'ell jejej. La plaça porticada d'Ainsa ens reservava moltes sorpreses per l'endemà. I això d'aquí abaix no es un camp de refugiats som els ciclistes preparantnos per anar a dormir jeej.

Etapa 5: D'Aínsa a Jaca i els Pericopuertos. Amb la Mar Franco un privilegi increible tenir-la @marentrenadora aquí!!!

Sortida d'Ainsa amb en Perico Delgado, la Mar Franco, la Sandra Santanyes i la Eva han vingut a acompanyar la Transpyroad durant una etapa i fan equip pel fill de la Eva que te l'enfermetat de Dent es diuen equipo ASDENT i comencem a pujar per dins el cañón de Añisclo d'una bellesa espectacular... la gallina de piel de pedalar amb el Perico quan fa uns anys el veia per la tele guanyant vueltas i tours...... quin privilegi!

Molt gran el Perico ajudant la Eva quan no podia també ajudavem tots a empenyer amunt. Arribem al avituallament. El segon port de Cotefablo es posa a ploure fort. i la baixada fa tan fred que paro a un restaurant del poble de Gavín i entro directament a la cuina on els fogons estan oberts i poso les mans a les olles per escalfarme i l'àvia vinga a riure.....

Un dels grans del ciclisme compartint experiències i amistat en tot moment, com he disfrutat! Arribada a Jaca i descansar per demà.......

Etapa 6: De Jaca a Roncesvalles. Etapón amb moltes moltes pujades. Inesborrable a la memòria.

Objectiu arribar a Larrau després de 4 pujades una mica sencer, anem amb el Carlos Ortet i el Jaume Balash a ritme constant i conservan tenergies. Anem passant ports i arribem al primer avituallament al poble d'Ansó. Remuntem la vall de Zuriza preciosa seguint el riu en tot moment i coronem l'alt de Arguibiela on ens marca l'entrada a la Comunitat Navarra.

Quan comencem la pujada a Larrau en Roberto ja està acabant la baixada. És un port que comença suau però es va endurint de mica en mica, %mig del 6,4%. 11km. El paisatge que ens regala aquest port ens dona la mesura de la seva fama. Ens quedem junts en Jaume i jo al mateix ritme mateix desarrollo 36x32 anem remuntant km fins que s'acaben els arbres...... la muntanya i jo tornem a lluitar, queda una curva i arribo al tunel, es fa llarg....un àliga saluda al pas dels ciclistes....i ja només queda un km de crono, apreto les dents...baixo dos piñons i..... gasss. travesso el tunel a tot drap i a l'altra banda em trobo el final de la crono i al fons de la vall una meravella de paisatge, tan inmens que m'oblido de tot respiro a pulmó lliure, crido fort i respiro fondo, Larrau és meu!!!!!!

Una gran emoció m'invaeix, desde ara ja sé que si no passa res estrany la Transpyr ja no costarà tant jajajajaj no sabia el que venia després casi em menjo les paraules....

Comença a ploure.... els ultims 40km d'etapa fins a Roncesvalles son un diluvi universal i clar..... encara queda Jaurrieta, Remendia, Abaurrepea i Garralda tots a mil metres...mmm un passeig...... les forces el fred tot plegat fan que es torni èpic, amb en Jaume anem esperant al Carles que te un pundonor increible no es rendeix mai. Arribem tots 3 junts a la linea de meta de Burguete/Roncesvalles. Increïble aquesta etapa!

Etapa 7: Roncesvalles - Hondarribia. Final de festa apoteòsica o aquií ningú regala res!!!

El dia es lleva plujós, típic estem al país basc....

l'alt de Aztakarri és de somni ens torna a submergir en un mòn verdos i humit, sembla talment estigui dins de Joc de Trons.... la baixada ràpida i perillosa i comencem el tram cronometrat. Urkiaga, em avançat a l'Ibon Zugasti i el Tomy Misser i ara quan va de debò ens passen arrencant-nos les enganxines..... en fi son altres models d'avió.... anem fent i sense disputarla quedem el 38 jaja regular també funciona oi ?

Anem escapant-nos de la pluja en Perto i jo em dit de fer tota l'etapa junts sense perdre ritme per arribar sencers a Hondarribia. El genolls ja van tocadets.....

Les cames ja se n'adonen que això s'està acabant....boscos de fades, crteres. de somni....entrem a la civilització després de baixar d'Artesiaga de mica en mica.....anem vorejant la riba del Bidasoa...... això s'acaba moltes emocions contingudes.... esforç al limit....s'acosta Irún... anem cap a Hondarribia....entrem al port i..............